Verd madur

(De Joan Viròs)

L’argument

Josep Virós reflecteix en aquesta novel·la el final d’una època que va definir durant segles les relacions socials, familiars i econòmiques dels pobles pirinencs. A partir de la passió amorosa entre la filla d’una casa mitjana, vinguda a menys, i l’hereu de la casa bona del poble, Virós explica l’abast d’aquesta institució que dominava l’estructura funcional de l’època. Coincidint amb les altres novel·les que prenen la vall d’Àssua com a escenari principal, Virós parla de la Guerra Civil, d’unes formes de vida que s’acaben, de les noves relacions ciutat-muntanya i els lligams difícils de trencar amb el lloc d’origen i que segurament van ser una de les motivacions que van impulsar l’autor a escriure el llibre.

La vinculació a la vall d’Àssua

La de Verd madur és una història fictícia amb alguna dosi de fets reals. Tot i que l’autor utilitza noms inventats en tot el llibre, els escenaris on té lloc gran part de la trama són fàcilment identificables, ja que els descriu amb força detalls. Especialment, les localitzacions rurals, com el poble de la vall d’Àssua, Serresaltes (Llessui), així com les muntanyes, les bordes, les riberes, o els llacs que envolten aquest poble. A més de la descripció de localitzacions, un altre tret molt interessant del llibre és la capacitat de l’autor per reflectir la societat pirinenca de l’època; la importància de la casa com a institució, per sobre de l’individu que l’habita; i l’entramat de relacions socials, econòmiques i familiars necessàries per mantenir i perpetuar unes formes de vida que al llibre ja es mostren agonitzants, però que encara aconsegueixen condicionar la vida dels seus personatges.


Resum

A partir d’un fet fortuït, l’Elvira, cabalera de casa Janot, i l’Enric, hereu de Pujalt, casa forta de Serresaltes, s’enamoren secretament. Els condicionants del temps i l’espai en què transcorre l’obra, entre principis i mitjans del segle XX a l’Alt Pirineu, fan que les seves vides, en comptes d’unir-se, se separin. Tot i així, el seu amor fugaç deixa un fruit que els manté units en la distància.
Transcorreguts els anys, un seguit de coincidències fan que les seves vides tornin a entrelligar-se, a través dels seus fills i nebot, que viuen una època menys encotillada i cenyida a normes, però que alhora fa reflexionar sobre el trasbals emocional i vivencial de la pèrdua d’unes formes de vida i d’una manera d’entendre el món.