País Íntim

(De Maria Barbal)

L’argument

País Íntim parla sobretot de la relació turmentada entre la protagonista i la seva mare, profundament marcada per esdeveniments succeïts durant la Guerra Civil en un petit poble del Pallars. També hi apareixen diversos temes: el paper de la dona en la família i la societat i la seva evolució al llarg de diferents generacions i en circumstàncies diferents (guerra, postguerra, transició i democràcia, camp o ciutat, solteres versus casades, ...), la contraposició de la vida en un poble petit, la gran ciutat i una ciutat mitjana (Tremp), la recuperació de la memòria històrica, els actes reparadors, etc.
En definitiva, però, tal com diu l’autora, “he volgut escriure sobre els efectes col·laterals de la història en les persones corrents”.


La vinculació a la vall d’Àssua

Pedra de tartera té una relació molt estreta amb País Íntim, hi ha alguns fets narrats a País Íntim que representen la continuació i/o final dels narrats a Pedra de Tartera, especialment l’episodi dels morts al pont de Pedra de Rialp.
Si hom ha llegit les dos obres seria interessant que fes una recerca d’esdeveniments i personatges comuns.
L’autora indicà que «A País Íntim la història és explicada per la néta d’aquesta Conxa. No és una continuació, la història de Conxa només és un rerafons. La neta explica la seva experiència amb la mare, l’Elvira, aquesta filla forta que apareix a Pedra de Tartera. A País Íntim, l’Elvira parla alhora de la seva experiència amb la seva mare. Al darrere hi ha la història, que condiciona inevitablement la relació. No és una continuació, però el passat hi és present, condicionant.»


Resum

La Rita, una dona pallaresa afincada a Barcelona, repassa la seva vida tot adreçant-se mentalment a la seva mare, Teresa, que va patir en la seva joventut els fets tràgics de la Guerra Civil ocorreguts en el seu poble d’origen, al Pallars Sobirà. La protagonista fa una introspecció en la qual desgrana els seus sentiments, però especialment els sentiments envers la seva mare. Recorda una vida marcada constantment, en la infantesa i l’adolescència, pels retrets de la mare, que no ha superat la injustícia d’uns fets històrics i més endavant, en la joventut i primera maduresa pels intents d’acostar-s’hi. La darrera part de l’obra és un tancament de totes les ferides obertes al llarg del temps, tant les que s’havien forjat entre la Rita i la seva mare com les que eren vives entre els habitants del poble des de la llunyana Guerra Civil. Com a teló de fons d’aquestes relacions agres i dures entre mare i filla hi ha tres personatges que fan de contrapunt: el pare, amb qui se sent molt identificada i li aporta afecte, la padrina, que té «més bon caràcter que la mare» i la sap escoltar, i la Veva, la cosina soltera de Barcelona, que representa tot el que no troba en la seva mare i realment li fa de mare quan se’n va a estudiar a Barcelona i s’instal·la a casa seva.